LA CRONICA by Jordi :
Tot va començar quan van decidir
anar a fer la pedals de foc el grup d'amics que eixim amb la bici.
Açò va ser al 2010. Aquest any quatre amics van anar a fer la carrera mes llarga i mes dura que mai havien fet.
Tot el grup d'amics no va poder anar, però si que vam entrenar tots junts com si la feren per si de cas en un altra ocasió s'animavem a fer-la.
El moment havia arribat i desprès de debatir molt si la fèiem o no, desprès de moltes hores d'entrenament i de molts caps de setmana fent rutes el mes llarg possible i amb tot el desnivell que és podia fer estàvem a les cinc del mati a la sede de Pedals de Foc a punt per a afrontar la carrera mes dura de mtb que coneixem.
Amb molta son i nervis ens vam posar en marxa en direccio cap al túnel de Vielha, on havien tallat el carril dret per a que circularem amb seguretat. Seguidament vam creuar a l'esquerra de la carretera seguint el riu, primer per unes pistes i desprès per unes vies secundaries fins el km 34 on estava l'avituallament de Vilaller.
Prompte vam pujar el primer port, el coll de serreres que no va ser molt dur. Desprès unes sendetes i alguns escalonets i a continuacio un altre coll, el de sant Salvador. Portàvem uns 50 km i les cames començaven a notar la duresa de la proba.
A continuacio venia el coll de Sas i Les esglésies on es vam avituallar molt bé per a enfrontar-se amb el temut coll de l'Oli, que és el que te mes pendent de tots.
El cami és de gravilleta solta i amb el calor que feia es va fer un poquet duret. alguns de nosaltres ens vam acabar l'áigua que portàvem i vam aprofitar una baixada d'aigua d'aquestes tipiques que eixen de les muntanyes per a refrescarse i recuperar un poc.
Una vegada dalt, tots pensàvem en la baixada, però encara ens quedaria caminar un poc per a pasar un tramo duret on es va pràcticament camp a través per la serra i per damunt les pedres. Aquí la ruta esta senyalada amb unes fletxes pintades sobre les roques.
Vam arribar a Torre de Capdella per una carretera secundaria i teniem que seguir fins Capdella on estava l'avituallament del dinar. Es va fer dur perquè teníem fam i feia molta calor.
A Capdella vam dinar uns macarrons i alguna fruita, ens vam hidratar i vam començar la pujada al coll del Triador.
El coll del Triador és un port d'uns 12 km però que desprès una vegada estàs dalt encara queden uns 18 km de fals pla que es lo que realment es fa pesat, ja que en la pujada es desgasta uno molt. A mes a mes és llarguisim. Vas pujant i vas veient les curves que has fet i les que et quedem i pareix que no acabe mai. Dalt del tot corria un vent fortisim així que l'avituallament que hi havia el vam fer prou rapidet per a no gelar-se masa.
Una volta en el punt mes alt de la pedals, uns 2268 mts sol quedava baixar per l'estacio d'esqui d'espot i arribar al tall. Vam arribar a Espot un poc abans de les 18 h.Tot i anar be de temps aquí vam estar una bona estona per a reagruparnos amb uns companys catalans. Així que d'aquí al final va manar en un grup d'uns 15 ciclistes.
Continuarem el trajecte pel cami del calvari que és una senda molt bonica que poc a poc va clavant-se dins del bosc i que té unes vistes espectaculars. El próxim poble que ens vam trobar va ser Sorpe i per carreteres secundaries van anar fins Alos d'Isil on vam fer el penúltim avituallament.
Des d'aquí ens anem clavant en la vall d'Aran. Pareix que no tinga eixida pero poc a poc va obrin-se cami entre les muntanyes. Aquí els genyols començaven ja a anar retentint-se perquè son ja 180 km i quasi 5000 de desnivell. La resta del cos va rodant com si d'una eixida normal és tratara. Aquí et dones compte de lo que és capaç el cos huma d'aguantar.
Pensàvem que no arribavem, però vam avistar l'ermita de Montgarri i allí ens esperaba l'ultim avituallament del dia. Nomes ens quedaven muntar uns 300 mts de desnivell que per a lo que portavem en les cames era res de bo.
A poc a poc vam pujar entre una boira espesa fins el pla de Beret. Aquí ja somiavem tots en l'ansiada arribada a la meta. Nomes quedaven uns 20 km fins a Vielha. L'unic inconvenient que anavem a tindre era la boira i la temperatura que ens havia baixat fins als 9 graus. Haviem tingut una diferencia de temperatura entre la mínima i la màxima de 31 graus.
Ens vam abrigar bé amb tot el que portàvem i cagats de fred vam baixar fins a Vielha pasant per Arties i Betren.
Finalment vam arribar a la sede de Pedals de Foc, l'alegria que teníem dins de nosaltres d'haver aconseguit aquest repte no sabíem com expresarla. Una experiencia inolvidable.
Molt contents per ser finishers de la Pedals de Foc Non Stop i ho recomanem a tot aficionat al MTB que ho faça al menys una vegada a la seva vida. És increíble.
Açò va ser al 2010. Aquest any quatre amics van anar a fer la carrera mes llarga i mes dura que mai havien fet.
Tot el grup d'amics no va poder anar, però si que vam entrenar tots junts com si la feren per si de cas en un altra ocasió s'animavem a fer-la.
El moment havia arribat i desprès de debatir molt si la fèiem o no, desprès de moltes hores d'entrenament i de molts caps de setmana fent rutes el mes llarg possible i amb tot el desnivell que és podia fer estàvem a les cinc del mati a la sede de Pedals de Foc a punt per a afrontar la carrera mes dura de mtb que coneixem.
Amb molta son i nervis ens vam posar en marxa en direccio cap al túnel de Vielha, on havien tallat el carril dret per a que circularem amb seguretat. Seguidament vam creuar a l'esquerra de la carretera seguint el riu, primer per unes pistes i desprès per unes vies secundaries fins el km 34 on estava l'avituallament de Vilaller.
Prompte vam pujar el primer port, el coll de serreres que no va ser molt dur. Desprès unes sendetes i alguns escalonets i a continuacio un altre coll, el de sant Salvador. Portàvem uns 50 km i les cames començaven a notar la duresa de la proba.
A continuacio venia el coll de Sas i Les esglésies on es vam avituallar molt bé per a enfrontar-se amb el temut coll de l'Oli, que és el que te mes pendent de tots.
El cami és de gravilleta solta i amb el calor que feia es va fer un poquet duret. alguns de nosaltres ens vam acabar l'áigua que portàvem i vam aprofitar una baixada d'aigua d'aquestes tipiques que eixen de les muntanyes per a refrescarse i recuperar un poc.
Una vegada dalt, tots pensàvem en la baixada, però encara ens quedaria caminar un poc per a pasar un tramo duret on es va pràcticament camp a través per la serra i per damunt les pedres. Aquí la ruta esta senyalada amb unes fletxes pintades sobre les roques.
Vam arribar a Torre de Capdella per una carretera secundaria i teniem que seguir fins Capdella on estava l'avituallament del dinar. Es va fer dur perquè teníem fam i feia molta calor.
A Capdella vam dinar uns macarrons i alguna fruita, ens vam hidratar i vam començar la pujada al coll del Triador.
El coll del Triador és un port d'uns 12 km però que desprès una vegada estàs dalt encara queden uns 18 km de fals pla que es lo que realment es fa pesat, ja que en la pujada es desgasta uno molt. A mes a mes és llarguisim. Vas pujant i vas veient les curves que has fet i les que et quedem i pareix que no acabe mai. Dalt del tot corria un vent fortisim així que l'avituallament que hi havia el vam fer prou rapidet per a no gelar-se masa.
Una volta en el punt mes alt de la pedals, uns 2268 mts sol quedava baixar per l'estacio d'esqui d'espot i arribar al tall. Vam arribar a Espot un poc abans de les 18 h.Tot i anar be de temps aquí vam estar una bona estona per a reagruparnos amb uns companys catalans. Així que d'aquí al final va manar en un grup d'uns 15 ciclistes.
Continuarem el trajecte pel cami del calvari que és una senda molt bonica que poc a poc va clavant-se dins del bosc i que té unes vistes espectaculars. El próxim poble que ens vam trobar va ser Sorpe i per carreteres secundaries van anar fins Alos d'Isil on vam fer el penúltim avituallament.
Des d'aquí ens anem clavant en la vall d'Aran. Pareix que no tinga eixida pero poc a poc va obrin-se cami entre les muntanyes. Aquí els genyols començaven ja a anar retentint-se perquè son ja 180 km i quasi 5000 de desnivell. La resta del cos va rodant com si d'una eixida normal és tratara. Aquí et dones compte de lo que és capaç el cos huma d'aguantar.
Pensàvem que no arribavem, però vam avistar l'ermita de Montgarri i allí ens esperaba l'ultim avituallament del dia. Nomes ens quedaven muntar uns 300 mts de desnivell que per a lo que portavem en les cames era res de bo.
A poc a poc vam pujar entre una boira espesa fins el pla de Beret. Aquí ja somiavem tots en l'ansiada arribada a la meta. Nomes quedaven uns 20 km fins a Vielha. L'unic inconvenient que anavem a tindre era la boira i la temperatura que ens havia baixat fins als 9 graus. Haviem tingut una diferencia de temperatura entre la mínima i la màxima de 31 graus.
Ens vam abrigar bé amb tot el que portàvem i cagats de fred vam baixar fins a Vielha pasant per Arties i Betren.
Finalment vam arribar a la sede de Pedals de Foc, l'alegria que teníem dins de nosaltres d'haver aconseguit aquest repte no sabíem com expresarla. Una experiencia inolvidable.
Molt contents per ser finishers de la Pedals de Foc Non Stop i ho recomanem a tot aficionat al MTB que ho faça al menys una vegada a la seva vida. És increíble.
